dimecres, 20 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
Treball Joan Oliver.
Aspectes importants sobre la vida i obra de Joan Oliver.
- El teatre oliverià de preguerra.
- La paròdia del Gènesi: la trivialització del mite.
- Una pièce bien faîte corrosiva.
- Les convencions de la comèdia burgesa i la intencionalitat crítica.
- Altres claus estructurals: la tripartició clàssica, el final obert, les accions elidides, el diàleg i la discursivitat.
- Els temes: el qüestionament dels valors burgesos, la reflexió irònica sobre el dogma religiós, la condició humana.
- La caracterització dramàtica: la inversió i l’ambivalència respecte als rols bíblics.
Cadascun de vosaltres haurà de redactar una d'aquestes preguntes.
- El teatre oliverià de preguerra.
- La paròdia del Gènesi: la trivialització del mite.
- Una pièce bien faîte corrosiva.
- Les convencions de la comèdia burgesa i la intencionalitat crítica.
- Altres claus estructurals: la tripartició clàssica, el final obert, les accions elidides, el diàleg i la discursivitat.
- Els temes: el qüestionament dels valors burgesos, la reflexió irònica sobre el dogma religiós, la condició humana.
- La caracterització dramàtica: la inversió i l’ambivalència respecte als rols bíblics.
Cadascun de vosaltres haurà de redactar una d'aquestes preguntes.
Preguntes Allò que tal vegada s'esdevingué.
Després de la lectura de l'obra, contesteu les següents preguntes.
dijous, 7 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
divendres, 25 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
Allò que tal vegada s'esdevingué.Introducció i propostes de treball de Pilar Prim.
- Accedeix al text clicant aquí.
Biografies Joan Oliver ( Pere Quart)
- Enllaç a Escriptots.cat
- Enllaç a la pàgina de la UOC.
- Enllaç a xtec.
- Enllaç a l'Auca de Joan Oliver.
- Enllaç a la pàgina de la UOC.
- Enllaç a xtec.
- Enllaç a l'Auca de Joan Oliver.
diumenge, 13 de març del 2011
dissabte, 19 de febrer del 2011
diumenge, 6 de febrer del 2011
Maria Àngels Anglada
Àlbum. Maria Àngels Anglada ( Biografia, entrevistes, comentari sobre les seves obres...)
Escriptors.cat /Maria Àngels Anglada
Maria Àngels Anglada. UOC
Cronologia de M.Àngels Anglada
Quadern d'Anglada. Exposició Virtual
Article sobre M.Àngels Anglada a l'Avui
10 anys sense M.Àngels Anglada. El punt
Escriptors.cat /Maria Àngels Anglada
Maria Àngels Anglada. UOC
Cronologia de M.Àngels Anglada
Quadern d'Anglada. Exposició Virtual
Article sobre M.Àngels Anglada a l'Avui
10 anys sense M.Àngels Anglada. El punt
dijous, 3 de febrer del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
dimecres, 19 de gener del 2011
diumenge, 16 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
dimecres, 12 de gener del 2011
dissabte, 8 de gener del 2011
Comentaris i activitats a realitzar
Comentaris i activitats.
Per grups haureu d'escollir un dels cinc poemes proposats i respondre a les següents preguntes.
1 “El mal caçador”
- Analitza la mètrica dels versos.
- Relaciona aquest poema amb els elements de la llegenda.
- Com s’assenyala el pas del temps? De quin recurs se serveix?
- Com reacciona el mal caçador a la condemna?
- Amb el temps, el caçador mira l’hòstia amb anhel. De què s’adona?
2 “Joan Garí”
- Busca informació sobre la llegenda de Fra Garí i contesta:
a) A quin pecat fa referència el poema?
b) De qui és la veu d’innocència?
c) Maragall oposa simbòlicament el cel i la terra. Busca en el poema els substantius que es relacionen amb cada camp semàntic.
d) Tenint en compte la concepció maragalliana de la poesia, com interpretes la darrera estrofa?
e) Compara el final del poema amb el d’”El mal caçador”.
f) Observa l’estructura mètrica i de rima de la primera estrofa i digues de quina composició es tracta.
3 “El comte Arnau”
- Adalaisa i Arnau tenen diferents concepcions del cel. Quines són?
- Cerca els versos on Adalaisa manifesta un fort desig d’acostament a Déu.
- Analitza la mètrica i la rima de la primera estrofa.
- Cita alguna figura retòrica que trobis en els versos.
- Per què Arnau viu de nit i de dia i, en canvi, Adalaisa només de nit?
- Per què Arnau abandona Adalaisa?
4 “L’estimada de Don Jaume”
- Analitza mètricament el poema.
- Quina és la característica física i psicològica del rei? S’adiu amb la llegenda?
- Com s’esdevé la mort del rei?
- L’anàfora és un recurs retòric típic de la poesia popular. Per què creus que l’utilitza? On apareix?
- Com s’ha d’interpretar la incorporació de Sant Jordi en la batalla?
5 “La fi d’en Serrallonga”
- Serrallonga, a l’hora de la mort, repassa amb el confessor els pecats comesos. Quins són?
- Cerca els versos on més clarament es manifesta l’individualisme d’aquest bandoler.
- Compara el romanç popular amb aquesta visió maragalliana.
Per grups haureu d'escollir un dels cinc poemes proposats i respondre a les següents preguntes.
1 “El mal caçador”
- Analitza la mètrica dels versos.
- Relaciona aquest poema amb els elements de la llegenda.
- Com s’assenyala el pas del temps? De quin recurs se serveix?
- Com reacciona el mal caçador a la condemna?
- Amb el temps, el caçador mira l’hòstia amb anhel. De què s’adona?
2 “Joan Garí”
- Busca informació sobre la llegenda de Fra Garí i contesta:
a) A quin pecat fa referència el poema?
b) De qui és la veu d’innocència?
c) Maragall oposa simbòlicament el cel i la terra. Busca en el poema els substantius que es relacionen amb cada camp semàntic.
d) Tenint en compte la concepció maragalliana de la poesia, com interpretes la darrera estrofa?
e) Compara el final del poema amb el d’”El mal caçador”.
f) Observa l’estructura mètrica i de rima de la primera estrofa i digues de quina composició es tracta.
3 “El comte Arnau”
- Adalaisa i Arnau tenen diferents concepcions del cel. Quines són?
- Cerca els versos on Adalaisa manifesta un fort desig d’acostament a Déu.
- Analitza la mètrica i la rima de la primera estrofa.
- Cita alguna figura retòrica que trobis en els versos.
- Per què Arnau viu de nit i de dia i, en canvi, Adalaisa només de nit?
- Per què Arnau abandona Adalaisa?
4 “L’estimada de Don Jaume”
- Analitza mètricament el poema.
- Quina és la característica física i psicològica del rei? S’adiu amb la llegenda?
- Com s’esdevé la mort del rei?
- L’anàfora és un recurs retòric típic de la poesia popular. Per què creus que l’utilitza? On apareix?
- Com s’ha d’interpretar la incorporació de Sant Jordi en la batalla?
5 “La fi d’en Serrallonga”
- Serrallonga, a l’hora de la mort, repassa amb el confessor els pecats comesos. Quins són?
- Cerca els versos on més clarament es manifesta l’individualisme d’aquest bandoler.
- Compara el romanç popular amb aquesta visió maragalliana.
El Modernisme. Joan Maragall
http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/modernisme/Maragall/visionsicants.htm
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/maragall/vidaiobra.html#Vida%20i%20obra
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall
http://www.joanmaragall.cat/http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/maragall/vidaiobra.html#Vida%20i%20obra
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall
http://www.joanmaragall.cat/http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2070
Subscriure's a:
Missatges (Atom)